QUÈ ÉS AIXÒ DE L’AMOR DE PARELLA?

Tot sovint se sent comentar que “una vida sense amor, no és una bona vida”. L’amor té moltes vessants: als animals, a l’univers, a Déu… però en el context en que he sentit dir aquesta frase, les persones es refereixen a l’amor de parella.

Però exactament, què és això de l’amor de parella?

L’amor de parella conté tres elements: la passió, la intimitat i el compromís.

La passió és desitjar, és que l’altre t’agradi, et “posi”, et faci pessigolles quan et mira…

La intimitat és la amistat, la complicitat, els projectes compartits, la visió del món semblant, carregada de valors propers…

I el compromís és dir sí. Però un sí que no es diu només un cop, sinó un sí que es diu cada dia, fins i tot quan et lleves i veus l’altre escabellat i amb cara de no saber encara on és.

Aquests tres elements creixen de moltes maneres, però es fonamenten en una base: hi ha connexió.

Quan hi ha connexió responem adequadament als intents d’apropar-se de l’altre. Mantenim el contacte encara que estem en desacord, o millor, quan més el mantenim és quan estem en desacord. La connexió és escoltar, és entendre, és acceptar, és complicitat, és joc, és seducció… I també és saber discrepar, saber comprendre un mal moment o una mala època, posar esforç en superar un episodi de desconnexió…

Anuncis

COMPROMÍS

Em diu la meva clienta:

“…Què he d’acceptar? Què sempre em passi el mateix, que em diguin que sóc una dóna meravellosa però que ells no estan preparats, que no senten que m’estimen… que no és rés contra mi, que són ells, que volen una altra cosa…? ho he sentit tantes vegades… i ho accepto… quin remei… què puc fer si no?… Segueixo la meva vida i em torno a aixecar… i sempre dono la millor versió de mi i em torna a passar… en què m’haig de transformar?, sóc jo, si agrado bé, i si no també, però això mica en mica va fent mal…ja em fa dubtar de tot…”

I jo li responc:

  •  Dius que això et passa sempre, i que ho acceptes. Quin missatge creus que els tramets quan els coneixes?
  • I al cap d’un temps d’estar amb ells?
  • Què és el que de tu els fa por?

Finalment, una reflexió: Per què una relació amorosa es consolidi cal passió, intimitat i compromís. I cada cop més les relacions són molta passió, una certa intimitat i poc compromís ja que es valora, per damunt de tot, la llibertat individual.

Què fer per incrementar i mantenir el compromís? Anar a poc a poc incrementant la intimitat (els gustos compartits, els humors, els valors, el desig, el joc…) i sobre això construir una relació que es fonamenti uns marges de llibertat individual ien un projecte compartit que aporti un valor afegit tal que doni sentit a la renuncia d’una part de la llibertat individual.

Els riscos? No calibrar prou bé els marges de llibertat. Ja sigui per excés, generant una disminució de la intimitat i un allunyament emocional, o per defecte, produint una sensació d’ofegament. En els dos casos, els resultats serien els mateixos.