SEDUCCIÓ A TAULA

La taula i la seducció són elements que poden anar junts. La qüestió és saber com fer que aquesta possibilitat es converteixi en una realitat.

És difícil i alhora molt fàcil: sigues tu mateix mentre centres la teva atenció en l’altre.

Ja esta dit. Ja sabeu quina és la clau, però com fer que aquest clau giri i obri les portes de la intimitat i la passió?

També és senzill de dir-ho: calibra el seu estat, sincronitza’t amb l’altra persona i lidera-la cap on vols que vagi. Però com veieu, això és més difícil, ja que cal subtilesa i molta empatia.

Us proposo un joc: observeu una parella enamorada en un restaurant. Es veu immediatament, no es mouen, però dansen alhora. Això és el que podem aconseguir si sabem calibrar i sincronitzar amb l’altre. Intenteu-ho, us ho passareu bé.

Ah! i expliqueu-nos com us ha anat.

Anuncis

SUPERAR PLEGATS LA INFIDELITAT

La infidelitat és un dels arguments principals per a una separació o divorci. Però no sempre.

La M. i el C. em van venir a veure ja que qüestionaven la viabilitat de la seva relació producte d’una reiterada infidelitat d’ell. Ja a la primera entrevista va quedar clar que ell volia continuar amb ella, “fent tot el que hagués de fer”per fer-ho possible, però ella manifestava de manera raonada i oberta que tenia molts dubtes.

Després de diverses sessions de treball, era clar que tots els arguments que ella aportava apuntaven al trencament, tanmateix no prenia la decisió de fer-ho. La qüestió era, no ho feia per què tenia por o no ho feia per què, malgrat tot, creia encara en la relació?

I en aquest segon cas, què li podia demanar a ell per tal de poder tornar a confiar en què aquest cop no hi hauria una nova infidelitat?

Ella sabia perfectament que era gairebé impossible demanar-li res que pogués ser del tot constatable. Es tractava, en cert sentit, d’una qüestió de fe. Era clar que la raó i l’emoció estaven en clara contradicció i això, a ella, la feia patir enormement.

És cert que l’infidel havia estat ell, és a dir, el responsable de la situació de dolor que vivia la parella i ella en particular, era ell, però la situació va començar a desbloquejar-se quan ella va creure i expressar que aquella infidelitat era més que una qüestió d’ell, i va sentir i expressar que era un símptoma d’una relació de parella que tenia dificultats. I entesa així la infidelitat, ella podia superar el seu bloqueig, per què el problema ja no era ell, si no la relació que entre els dos constituïen. I era per això pel que ella creia que valia la pena lluitar. Lluitar plegats.

QUÈ ÉS AIXÒ DE L’AMOR DE PARELLA?

Tot sovint se sent comentar que “una vida sense amor, no és una bona vida”. L’amor té moltes vessants: als animals, a l’univers, a Déu… però en el context en que he sentit dir aquesta frase, les persones es refereixen a l’amor de parella.

Però exactament, què és això de l’amor de parella?

L’amor de parella conté tres elements: la passió, la intimitat i el compromís.

La passió és desitjar, és que l’altre t’agradi, et “posi”, et faci pessigolles quan et mira…

La intimitat és la amistat, la complicitat, els projectes compartits, la visió del món semblant, carregada de valors propers…

I el compromís és dir sí. Però un sí que no es diu només un cop, sinó un sí que es diu cada dia, fins i tot quan et lleves i veus l’altre escabellat i amb cara de no saber encara on és.

Aquests tres elements creixen de moltes maneres, però es fonamenten en una base: hi ha connexió.

Quan hi ha connexió responem adequadament als intents d’apropar-se de l’altre. Mantenim el contacte encara que estem en desacord, o millor, quan més el mantenim és quan estem en desacord. La connexió és escoltar, és entendre, és acceptar, és complicitat, és joc, és seducció… I també és saber discrepar, saber comprendre un mal moment o una mala època, posar esforç en superar un episodi de desconnexió…

COMPROMÍS

Em diu la meva clienta:

“…Què he d’acceptar? Què sempre em passi el mateix, que em diguin que sóc una dóna meravellosa però que ells no estan preparats, que no senten que m’estimen… que no és rés contra mi, que són ells, que volen una altra cosa…? ho he sentit tantes vegades… i ho accepto… quin remei… què puc fer si no?… Segueixo la meva vida i em torno a aixecar… i sempre dono la millor versió de mi i em torna a passar… en què m’haig de transformar?, sóc jo, si agrado bé, i si no també, però això mica en mica va fent mal…ja em fa dubtar de tot…”

I jo li responc:

  •  Dius que això et passa sempre, i que ho acceptes. Quin missatge creus que els tramets quan els coneixes?
  • I al cap d’un temps d’estar amb ells?
  • Què és el que de tu els fa por?

Finalment, una reflexió: Per què una relació amorosa es consolidi cal passió, intimitat i compromís. I cada cop més les relacions són molta passió, una certa intimitat i poc compromís ja que es valora, per damunt de tot, la llibertat individual.

Què fer per incrementar i mantenir el compromís? Anar a poc a poc incrementant la intimitat (els gustos compartits, els humors, els valors, el desig, el joc…) i sobre això construir una relació que es fonamenti uns marges de llibertat individual ien un projecte compartit que aporti un valor afegit tal que doni sentit a la renuncia d’una part de la llibertat individual.

Els riscos? No calibrar prou bé els marges de llibertat. Ja sigui per excés, generant una disminució de la intimitat i un allunyament emocional, o per defecte, produint una sensació d’ofegament. En els dos casos, els resultats serien els mateixos.